4 sentits
12 noviembre
Pot ser que els seus pares
diguessin que tenien una filla rara.
Que això era una loteria. I podia
ser que a ells no els hi hagués tocat el gran premi.
Pot ser que els seus companys la
etiquetessin com la nena freda i pàl·lida del racó. Que els nois no suportessin
la seva mirada, i per això l'evitessin.
Però segurament ella això ho
ignorava per complet. En aquells moments tan sols li entraven al cap l'olor de
fusta molla per la nit, olors de menjars que s'esfumaven per finestres i balcons,
cants bonics com d'ocells, o fins i tot
escoltava atenta les brusques tronades, pendent de que si aquell dia, agafaria
aquella ràfega d'energia, que sempre se li esmunyia entre pensaments i somnis.
Però en realitat, tot i així el que més adorava era buscar càlides llums de els
fanals encesos pel vespre. Perseguir-ne una seguida de la següent, mentre
anaven deixant lluents petjades darrere seu.
Ella vivia
esposada als seus quatre sentits, i això li feia sentir que si, que ella era la
especial, el gran premi.
Sabia que la vida era magnifica, això ja ho havia
sentit abans, però per això no pensava deixar de viure-la.
3 comentarios
Per fi un text amb catalàaaa :) Ser que és del 12 de novembre però és que acabo d'entrar al blog (pel comentari d'adolescents.cat) T'animo a seguir escrivint -és igual amb quina llengua- però m'agradaria que algun més fos amb català :D Doncs res, només volia dir-ho. Un petóo
ResponderEliminarM'ha agradat molt el teu blog! Jo també he conegut el teu blog pel comentari que has fet a adolescents. cat. M'agrade saber que hi ha gent com jo que també li apasiona escriure, català, castellà o amb la llengua que sigui. Per curiositat, d'on ets de Catalunya? Un petonet guapa.
ResponderEliminarPD: Jo també tinc un blog, bueno 2, t'animo a que t'hi passis. Aquí te'ls deixo:).
http://notearswhatsoever.blogspot.com.es
http://iloveyoutothemoonandcomeback.blogspot.com.es
Moltes gràcies noies! La veritat és que jo sempre acostumo a parlar català. Crec que les coses sonen molt més dolçes i boniques pero com que tot el que escric aquí es més aviat trist em surt explicar-ho amb castellà... Petons!
ResponderEliminar